Reprenent la tònica itinerant que caracteritzava la primera vintena de trobades del Grup Cavall Bernat, el 6 de maig es va celebrar la 27a trobada del Grup a Marganell, segurament el poble montserratí menys conegut, però que gaudeix d'una de les vistes més excel·lents de la muntanya sagrada i d'un apreciadíssim mató.

Després de la darrera celebració al Coll de Guirló, aquesta edició ha estat precedida d'un parèntesi de dinou mesos, que ha permès una major implicació i col·laboració per part dels municipis del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat on se celebra la festa de germanor del Grup. Com a novetat, aquest any s'ha traslladat la trobada a temps primaverals, deixant enrere la tardor i la presència de la pluja que havia caracteritzat alguna de les darreres edicions. La plaça de Marganell va ser el punt de reunió i la seva església el lloc adequat per fer la missa celebrada per mossèn Rafael Vilaplana, (a darrera hora mossèn Zayas va haver de declinar la seva presència per motius de salut) pregant, amb especial record, pels membres del Grup traspassats des de la trobada anterior (Josep Alaix, Josep Fornieles, Carles Pujol, Miquel Ricard i Francesc Noelle).

Ja fora de l'església i sota un sol radiant i acollidor, van començar els actes de la trobada, presidits per la imatge de la Moreneta d'alumini amb motiu del 50è aniversari de la seva col·locació en el cim del Cavall Bernat (1956-1986). Ja són trenta anys de presència dalt de la Roca abans de ser estimbada per uns desconeguts. Amb una presència de públic no tan notòria com a les trobades anteriors, en Josep Sicart, conductor dels actes, ens va donar la benvinguda. Tot seguit va obrir el capítol de parlaments i, consecutivament, cedí la paraula a en Jordi Pons, en Jordi Panyella (Pany) i al President de la FEEC Antón Fontdevila.

En Jordi Pons va fer un sentit homenatge al desaparegut Ignasi Capeta i Brugués, coincidint amb el 50è aniversari de la seva mort. Aquest bon escalador estava destinat a ser un gran muntanyenc, però un accident al Midi d'Ossau ho va estroncar quan tenia 24 anys. Al nonagenari i inquiet Pany va tocar-li recular cinquanta anys per tal de recordar i explicar l'escalada i col·locació de la imatge d'alumini en substitució de la Moreneta de pedra que estava molt deteriorada. En aquesta tasca vertical hi van participar més de vint escaladors, però la feina menys vistosa la van tenir, durant setmanes, molts centres excursionistes d'arreu de Catalunya per tal de proveir l'organització de l'alumini necessari per bastir la verge. Centenars de coberts, carmanyoles i altres atuells van ser recollits amb paciència, ja que eren temps d'escassos recursos. La família Piqué-Romeu va fondre aquest material i van fer realitat una nova imatge, entronitzada el dia 21 d'octubre de 1956 dalt del cim del Cavall Bernat de Montserrat.

El següent torn va ser pel President de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, l'Antón Fontdevila, qui va dir que parlava més com a membre del Grup que com a president de les Entitats. Lloant la rellevància dels actes, va esperonar al Grup per tal de donar continuïtat de las trobades. Va tancar el capítol de parlaments en Ramon Bisbal, alcalde de Marganell, qui va desitjar als assistents una bona estada en aquest petit però acollidor poblet a redós de l'impressionat i bell vessant nord de Montserrat. Tot seguit va lliurar una placa commemorativa al Grup, en la que el Ajuntament manifestava l'agraïment per l'organització dels actes. Com sempre els actes van cloure amb l'esperada imposició de medalles dels nous membres del Grup amb en Josep Mª Torras com a cap introductor de cerimònia i amb una concurrència d'allò més heterogènia.

En total van ser investits vint-i-tres nous cavallers del Grup, gent de la veterania i solvència de Jordi Camprubí o Alex Simón, i primerencs com l'Helena Jover (11 anys). Després de l'últim lliurament, els assistents varen ser pregats d'anar a la sala d'actes de la recent inaugurada Casa de la Vila, on la coca i el vi dolç els esperaven. Van tenir la grata sorpresa de trobar-se amb una exposició monotemàtica d'olis i infografies del Cavall Bernat, obra de l'artista i membre del Grup Antoni Rosich. Ell, tanmateix, va quedar sorprès, doncs ignorava que es volia retre un homenatge a la seva obra. Els assistents van deixar-se anar definitivament explicant mil i una anècdotes i petites grans gestes als antics i nous col·legues, amb especial atenció al Pany, que signava autògrafs a tort i dret amb el seu característic humor esquerp i, també, a l'Antoni Rosich, de qui en feien comentaris d'elogi i admiració. Acabat el cerimonial, els assistents van començar a desfilar amb el desig de retrobar-se a la propera trobada en algun indret de la geografia montserratina.

Crònica Ricard Darder / Fotos: Toni Ruiz